DE TÚ I DE MÍ

Te rallaria
de sa meva inconsistència,
Tova, dèbil

I així sabries
Com vaig perdre sa innocència
A despit des teu amor.

Ets com un pou as desert,
Mar d'infinits horitzons,
Però es camí es massa estret,
Ple de paranys i il·lusions.

Sense alegria
No hi pau ni benaurança,
Tot és estèril.
Mai no floriria
Sa llavor de s'esperança
Que sembràrem junts tu i jo.

Fes el que et mani el teu cor,
No tenguis por de triar,
S'ocell que no sap volar
Mai no coneixerà món.