COLORS DE TARDOR

Dins l'aigua amagada, reflex de la mort
Per un raig de llum il·luminada,
Colors de tardor.

Llàgrimes plouen, la calma trencant,
Nova vida d'aigua que crema com foc,
Plouen colors de tardor

Confosos en l'ara passat i futur,
L'instant que reinventa el meu món,
Broten colors de tardor.

COM JO T'HE ESTIMAT

Quan més necessito de tu
T'allunyes de mi.
Però és tan difícil convence'm
Que la distància i l'oblit
Són una il·lusió!

Dius que el nostre amor és impossible
I tot i així m'estimes,
Dius que el nostre amor és impossible
I tot i així t'estim.

Com ho podria jo entendre
Si penso en tu cada nit?
Ara que no hi ets.

Com n'es l'amor d'incomprensible
Desig dels nostres cors.
Així com ahir jo et recordava,
Demà t'oblidaré.

No cal tenir cap certesa,
No cal trobar-hi un sentit:
Com jo t'he estimat
Mai ningú ho farà.

SILENCI

No tinc paraules
Ni ànims per somiar.
Vetllades buides,
Il·lusions que van morint poc a poc.
Silenci, silenci,
No suport es silenci.

Moments que fugen,
Però avui no acaba mai,
Llàgrimes buides,
Sentiments que viuen de records.
(Records)

Paraules, paraules,
Tot només són paraules

Silenci, paraules,
Ressonen en es silenci

Gemecs d'angoixa
Ressonen al meu cor.
Són com espases
Que travessen el meu cor plorant.
(T'en vàs)

Tristesa, tristesa,
Silenci i tristesa
(Silenci )

Que es fon amb l'aire,
Que amaga somnis,
Que es trenca a l'auba.
No tinc paraules.

COR SOLITARI

Per on camines avui,

Cor solitari?

A on has deixat aquella veu

Amb la què abans em cridaves?

No sé si fou real o il·lusió.

Tenc por de mirar-te als ulls.

Per qui bategues avui,

Cor solitari?

Ja no és per mi que culls les flors

D'allà on caminàvem.

Que tot s'aturi en els angles morts del temps,

Allà on viu el nostre amor.

Però diguem si ets feliç avui,

Cor solitari,

Si encara plores a les nits,

Com quan somiaves,

Si encara pots sentir-me la veu,

D'aprop, tan lluny!

Però ara som com dos estranys

Qui omple el teu buit aquesta nit,

cor solitari?

Qui omple el teu buit aquesta nit?

FARS DE VENT

Tristesa que raja del fars del vent,

Llàgrimes que escorcollen

Passadissos intensos

De les entranyes,

De les estranyes.

Bullici amb regust amarg

Que volta i revolta,

Pensaments ansiosos de volar.

Lliures al món dels somnis,

Lleugers com bruixes.

Tristos però tancats

Ara al món de les llumetes.

Pensaments ansiosos de volar.

VINDRIA

Vindria a buscar-te

Un dia o altre,

Amb sol de tarda,

Per respectar-te

I cap al vespre,

Besar-te

I saber-ne

La mesura de com indagar-te.

Caminarem pel desert

Del penitent

I emmudirem

El cop de l'immortal,

Sempre a la vall

Del nostre plany,

Tu i jo

Sense engany.

DE TÚ I DE MÍ

Te rallaria
de sa meva inconsistència,
Tova, dèbil

I així sabries
Com vaig perdre sa innocència
A despit des teu amor.

Ets com un pou as desert,
Mar d'infinits horitzons,
Però es camí es massa estret,
Ple de paranys i il·lusions.

Sense alegria
No hi pau ni benaurança,
Tot és estèril.
Mai no floriria
Sa llavor de s'esperança
Que sembràrem junts tu i jo.

Fes el que et mani el teu cor,
No tenguis por de triar,
S'ocell que no sap volar
Mai no coneixerà món.

UN LLARG CAMÍ

No hi ha res més enllà
Que una pàgina en blanc.
Es temps esquerp que fuig
Per no tornar,
Rostres de gent que no conec,
Veus en la fosca.

Llarg ha sigut es camí,
Oh!, Pelegrí rodamón.
Portes el cor ple de records.
Però no és pas difícil
Foragitar sa tristor,
Viure sempre en llibertat.

Deixa que es vent segueixi es seu camí,
Que ell sap a on va.

T'ha acompanyat es silenci
I sa soledat.
No vols que ningú et vegi plorar.
No et sembli difícil
Foragitar sa tristor,
Viure sempre en llibertat.

Deixa que es vent segueixi es seu camí,
Que ell sap a on va.

No hi ha res més enllà que una pàgina en blanc.

MIRADES

Què són aquests misteris
Que amaguen mirades
Com miralls de realitats trencadisses?
Pous de fugisseres ombres,
Mirades d'esglai, furtives.

Com finestres obertes
O carrers sense sortida
De xiuxiuejants silencis.
És tristesa lo que guaita
Darrera les pupil·les?

Mirades a on faig capbussades
Com dins torrents salvatges.
Mirades que són com miratges
On s'hi perd la meva mirada.

Nedant a les tenebres
Com peixos dins aigües fosques,
Criatures dels abismes.
Com erràtiques estrelles
Lluents es teus ulls me criden.

Mirades a on faig capbussades
Com dins torrents salvatges.
Mirades que són com miratges
On s'hi perd la meva mirada.

Cor solitari

Una presentació musicada de diferents fotos dés Jardi de Morbònia